A la retreta hi haurà fanalets que recorden la forma antiga de l’acte

El significat de la paraula retreta ens fa al·lusió “a la retirada d’una tropa en termes militars o per a recollir-se per a la nit i anar dormir”. A Alcoi, el 23 d’abril, després d’honrar al Sant Patró, membres de diferents filaes, a poqueta nit, amb carrosses i música, el carrer Sant Nicolau es converteix a l’espai on la comitiva festera reparteix detalls al públic assistent.

A l'origen de l’acte, es venia acompanyat per fanalets que donàvem llum als carrers. Les diferents referències cronològiques que es troben, ens donen pistes per saber com era la proposta des del seu naixement. Es conserven documents del 1830 on ja es parla de cresols i lluminàries a la retreta dels dies 22 i 23. Anys després i en escrits de 1864, es comenta que el dia de l'Entrà, el de Sant Jordi i el dels Trons al toc d'ànimes -les 9 de la nit-, dona inici la retreta amb danses i diversions, fent difícil el trànsit per la quantitat de gent que hi ha als carrers. Aquest embolic fa que el 1882 es regule l'acte col·locant-lo únicament el dia de Sant Jordi i suprimint els altres dos. Es donen premis en metàl·lic, medalles i diplomes, i en aquest primer any, és la Llana la que guanya amb un fanalet que representa un templet àrab de 180 cm d'alçada. L'autor del disseny és Antonio Soto. Quatre anys després, l'Ajuntament demana que els tres-cents fanalets que ells faciliten, estiguen repartits equitativament entre totes les filaes. Canviem de segle i el 1918, totes les filaes amb les respectives músiques prenen part de l’acte. Onze anys després, l’any 29 i sense una explicació clara, es prohibeixen els fanals i les carrosses. Després de la guerra civil i en la plena postguerra, el dia de l'Entrà s'instaura de nou el passeig. Una desfilada amb carrosses i camions en la qual els festers regalen a la gent productes de neteja com ara fregalls o “motxos”. També continua en marxa la retreta però sembla haver-se convertit en un acte vergonyós, de mal gust i quasi un caos. El 1944, després d'un any on la retreta va ser realment militar, amb el Regiment Vizcaya 21 fent la desfilada amb fanals, reapareix amb èxit i mostrant un to molt més moderat. Una moderació que duraria poc perquè torna a ser suprimida durant els anys cinquanta adquirint tints Guadianescos. Per fi, el 1959 es recupera l’acte però es demana que siga de manera ordenada. Adquireix en aquest moment moltes de les característiques actuals, ja que anirà de la Font Redona a la Casa Consistorial i serà a les 11 de la nit amb premis a l'ordre i la bona marxa. Tres anys després, al capdavant de la retreta van els heralds de la ciutat amb fanals, darrere d’ells cada filà porta un gran fanal al·lusiu a motius propis i multitud de fanalets venecians portats per la resta dels festers. Finalment el 1967 la retreta és eliminada de la programació festera i malgrat que en anys posteriors torna a ser inclosa, els fanalets van desapareixent fins que el 1986 no hi ha cap en la desfilada.

Aquestes Festes de 2022, les filaes Mudéjares, Benimerines, Judíos i Domingo Miques, trauran al carrer els fanals que donen llum i fan record d’anteriors retretes. Participaran també les filaes Cordón, Chano, Berberiscos, Guzmanes i Navarros.

L’acte està programat per al 23 d’abril a les 23,30 hores des de la Font Redona seguint per carrer Sant Nicolau, plaça d’Espanya i carrer Sant Tomàs acabant davant de l’Església de Sant Jordi.